Els avis dels meus avis

Altrament dits rebesavis.
Els meus es deien: Santiago, Isabel, Miquel, Teresa, Francisco, María del Jesús, Miguel, María, Andreu, Carme, Antonio, Teresa, Francisco, Rosa, Francisco i Rosa.
Normalment, no n’hi ha més de setze; i és fàcil que els comparteixis amb setze dotzenes de persones diferents; i no és difícil que alguna d’elles estigui intentant saber qui eren els avis dels seus avis. Afinant una mica més, fins i tot pots trobar algú -potser tu- que, més enllà dels noms, vulgui saber com fou la seva vida i la de la seva gent.
Això s’aconsegueix amb paciència, preguntant, amb paciència, remenant papers i, sobre tot, amb molta paciència. Si t’agrada, cap problema.
Els de la SOCIETAT CATALANA DE GENEALOGIA,HERÀLDICA, SIGIL·LOGRAFIA, VEXIL·LOLOGIA I NOBILIÀRIA fa temps que s’hi dediquen, entre altres coses. Són persones que investiguen per a ells mateixos, no per altri, però el seu web és ple de recursos, com ara aquests consells per Iniciar-se en genealogia i heràldica.

Si et rosega el cuc, tres consells personals:

• Deixa parlar els teus familiars grans. Els agrada molt explicar contes de la vora del foc. Porta una grabadora discreta. Tot serà més natural si no has d’interrompre la tieta-àvia per prendre notes. Especialment si fa tres anys que no la visites.
• Si visites arxius -ho faràs-, sigues humil i respecta les normes. Si no hi ha normes, respecta els llibres i papers que consultis.
• Tard o d’hora, fes-te historiador local d’estar per casa. Devora els estudis i llibres ja fets sobre l’època i el lloc on estiguis cercant. És un nivell diferent, més enllà de noms i títols, i molt més interessant.